Imma Monsó
Planeta
Març de 2012
Premi Ramón Llull
'Una original mirada del gran mal contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és important, del que és urgent.
'Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família one el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà. I, si no era exterminat, s'autoexterminarava'. (Pàgina 15, La dona veloç).
La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgià d'una ciutat provinciana, pertant a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents.
La dona veloç és una original mirada del gran mal contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria dels àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és important del que és urgent.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada