Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dilluns, 4 de juny de 2012

Club de lectura :: Amor captiu

©lub de lectura
Amor captiu
Gabriel Janer Manila
Columna 
Febrer de 2012

“Era un matí d’hivern. El vent de garbí mossegava la terra i omplia el paisatge de pols. Aquell dia Helena aconseguí escapar-se del forat en què havia viscut segrestada.”

VALORACIÓ PERSONAL: Així comença aquesta novel·la de Gabriel Janer i Manila. Una història fosca i colpidora que t’atrapa des del primer moment. Helena, una pubilla de dotze anys, és segrestada per en Johann, un home en la trentena que amaga una personalitat molt més perversa del que podria semblar. En una cambra, al soterrani de la casa familiar de Johann, tots dos viuen una història d’amor malaltissa que es balanceja entre l’amor i l’odi i que, en certs moments, m’ha resultat difícil d’entendre.  Tot i així, l’argument té molta força i està molt ben tramat. La història, narrada per Helena, sembla perdre el sentit en alguns moments i reflexa a la perfecció l’estat d’una ment torturada i confusa. A més, l’especulació immobiliària i la urbanització sense compassió a Mallorca tenen també molt de pes en la novel·la. A nivell literari, només hi ha una cosa a dir: preciós. És el primer llibre que llegeixo de Gabriel Janer i n’he quedat enamorada. Té un domini del llenguatge innegable i una prosa que sembla poesia. A més es capaç de destil·lar els sentiments humans fins a la seva més pura essència, i treure el millor i el pitjor de cada personatge. Una joia.

Puntuació: 8 
Ressenya de Bea Bustos
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres llibres del Club de Lectura

2 comentaris:

  1. Amor captiu, amb un títol que ja avança la gran paradoxa de la història que s'hi explica, és una obra colpidora, atractiva, pertorbadora, valenta… sorprenent i provocadora. Provocadora en el sentit de provocar sensacions fortíssimes en el lector.

    La temàtica és extraordinària: la novel.la parla de la mort, del dolor, de la por, de l'odi, de l'espant, de l'amor, de la bogeria, de la llibertat, de la felicitat -o, millor, de la infelicitat-, del mal i, molt especialment, de la corrupció, del xantatge, de l'engany, de la mentida. Temes que aconsegueixen que sentis com l'illa fa olor de diner negre i que creguis realment que el poder econòmic és l'únic poder. Un bon retrat i ben inquietant, certament. I ben actual! I tot aquest procés de corrupció executat amb una finesa i amb una exquisidesa molt ben planificades… mentre un pianista interpreta els Nocturns de Chopin.

    L'amor és el gran tema no sols de la novel.la sinó també de tota l'obra de Janer Manila… I aquí d'amor n'hi ha i molt. Molt d'amor i moltes classes d'amor: amor ingenu, amor forçat, amor amb barreja d'odi, amor culpable… i, com no, amor captiu.

    Els personatges estan dissenyats amb gran habilitat. Personatges miserables, pobres d'esperit, febles, malalts, bojos… Te'ls sents tan a prop que o bé els abraçaries o bé els apallissaries… Personatges que creixen a mesura que vas llegint i que et fan viure les sensacions més dispars.

    I un llenguatge i un vocabulari exquisit i de gran qualitat literària (com sempre) sense fer concessions a la facilitat i, sense renunciar a mots força desconeguts per la gent del Principat.

    Bon ritme, bona trama, bona intriga… efectes sorprenents i inesperats… En definitiva, com diu la contraportada: una novel.la punyent. Jo diria d'impacte. Una relat que acaba amb un cop sec, com un cop de puny. Una novel.la que constitueix una gran metàfora del món que retrata, el món de Mallorca que … ni que caigués un diluvi d'aigua de Déu, aquesta illa no tindria remei. El poder econòmic és l'únic poder… I és que l'illa tambés és captiva, com la jove Helena, també està segrestada…

    Josep Maria Aloy

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la teva ressenya Josep Maria. Molt bona descripció d'una gran novel·la sens dubte! Si t'animes, rebrem amb molta il·lusió nous comentaris teus sobre altres novel·les. Una abraçada ben forta!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails