80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

divendres, 22 d’abril de 2016

Entrevista :: Boira Bosch

"Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho." Boira Bosch

L'illa del talp és la primera novel·la de Boira Bosch, una escriptora mallorquina que arran de la decepció que va experiementar després de la seva entrada al món laboral, decideix plasmar-ho en una novel·la que parla de la rebel·lió i la llibertat per ser i fer allò que ens defineix com a individus i com a societat. El resultat és un llibre de gran qualitat literària que recrea un món amb una història, cultura i llenguatge propi que t'atraparà i que no et deixarà marxar de l'illa. Hem parlat amb la Boira de tot plegat.

Qui hi viu a L'illa del Talp?
Els talpians, cadascun d'ells amb un grau diferent de bogeria per culpa del vent que bufa a l'illa. Inconformistes tots, decidiren fa anys rompre amb les normes del que s'anomenava societat i viure d'una manera que trobaren més apropiada.

"A la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien."

Està basada en alguna o algunes illes reals?
Sóc de Mallorca així que està clar que moltes coses de la meva illa es deixen entreveure també a L'illa del Talp. Però també hi han influit molts altres llocs de ficció que no necessàriament transcorrien en una illa, com per exemple Twin Peaks, Dr. Slump o Els Barrufets. Ah, i perquè no penseu que és quelcom infantil, a la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien.

Com marca el caràcter el fet de néixer i viure en una illa?
Doncs hi ha coses pròpies de l'illa que només comparteixes amb altres illencs, que la resta del món no acaba d'entendre bé. Això, per una banda ens fa estimar molt la nostra terra i la nostra comunitat, però, per altra banda, som molt tancats a l'hora de relacionar-nos amb forasters. A l'Illa del Talp són totalment intolerants amb els estrangers.

Com són els seus habitants?
A part del que he dit abans, els talpians tenen coses bones i coses dolentes. Com per tot, suposo. Per exemple, no els importa el que pensin els altres d'ells. Això pot parèixer quelcom bo però també significa que a ningú l'importen massa les conseqüències dels seus actes.

Què els fa tan especials?
La seva recerca de la llibertat, d'entendre el què. I el primer pas, el de la llibertat personal, el tenen superat perquè allí cadascú fa el que vol. Si a algú li fa ganes anar despullat a la revetlla, hi va.

 El llibre és un cant a la llibertat i a la rebel·lió personal i social dels pobles per aconseguir-la. És el que pretenies?
Sí. Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho.

"Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent."

Quin és l’origen del llibre?
La idea principal se'm va ocórrer déu fer ara cinc o sis anys. Llavors treballava moltes hores en una feina que no m'agradava, que m'avorria. Era aquella la primera feina seriosa que tenia i, clar, pensava jo ara m'hauré de passar tota la vida fent això i és una merda. A més, n'estava segura que no només jo em sentia decebuda (i molesta i oiada) de com ens havíem muntat els humans això del que en diem vida, sinó que la majoria de la gent pensava com jo. Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent.

Té trets autobiogràfics?
Crec que no. De fet, la majoria dels meus personatges viuen d'una manera que jo mai m'atreviria a fer. Simplement no em surt això de no acabar-me conformant, de no preocupar-me pel que diran els altres de mi.

Quins referents literaris tens Boira?
Si cerques a la meva estanteria hi pots trobar de tot. Tant m'agraden els clàssics com els best-sellers. Si hagués de destacar algun autor, et diria que el Gabriel Janer Manila. Perquè és mallorquí i perquè fou el primer que em va fer veure que era la bona literatura.

"Crec que fou (l'admiració per alguns autors) una barrera perquè jo gosés a començar a escriure." 

Has creat un món propi i un llenguatge únic, que no té res a envejar alguns dels autors més reconeguts de la literatura catalana.
Gràcies ;-) Així i tot, quan començo algun llibre del Jaume Cabré, per exemple, no puc evitar morir-me d'enveja (i d'admiració, eh?) pensant però que bé que escriu aquest punyetero! Això mateix em passa amb molts altres llibres. Crec que fou una barrera perquè jo gosés a començar a escriure.


 Com ha influit en el llibre el teu pas per una escola d’escriptura?
Quan em vaig apuntar a l'escola d'escriptura ja tenia la meva novel·la començada. A partir del que vaig aprendre a l'escola la vaig anar revisant (infinites vegades) i vaig intentar corregir els errors d'escriptora novell que estava cometent. Espero haver-me'n sortit!

Per què et decideixes a autopublicar? Quina és la teva experiencia?
Dues raons principals em feien pensar que les editorials no es llegirien mai la meva novel·la: a mi no em coneixia ningú i, a part, L'Illa del Talp és una novel·la rara. L'Illa del Talp no parla ni de guerres civils, ni dels carrers de Barcelona, ni de tot això que pareix que és l'únic que es ven. Parla de gent que necessita cridar al vent perquè no entén res de res.

Aquest será el teu primer Sant Jordi com a autora. Com vius la Diada?
No massa diferent als d'anys passats. Faig comptes passar-lo com a lectora, no com a autora. Cercaré alguns llibres per les paradetes que muntaran per Palma i li recordaré al meu xicot que m'ha de regalar una rosa.

Gràcies Boira i bon Sant Jordi. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dilluns, 4 d’abril de 2016

Entrevista :: Sebastià Serra


Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt. 
Sebastià Serra ha il·lustrat més d'una seixantena de llibres de les editorials més importants del nostre país i de l'estranger. Ara s'ha enfrontat al repte d'il·lustrar la llegenda de Sant Jordi amb la tècnica del collage i la fotografia. Hem parlat amb ell de l'experiència. 


-       Després d’il·lustrar més d’una seixantena de llibres, com ha estat il·lustrar la llegenda de Sant Jordi? Ha estat complicat fer-la diferent després que se n’hagin fet tants llibres?
Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt.
És una història que se’n poden fer mil lectures i versions, tant en la narració com gràficament. És inesgotable. Jo l’he treballada en diverses ocasions i cada vegada és diferent i apassionant.

-     D’on surt la idea de barrejar fotografia i dibuix? Acostumes a barrejar tècniques?
Va ser una idea que va anar creixent de mica en mica. El fet que l’acció es desenvolupi en una platja on dos nens comencen a jugar tot fent un castell de sorra em va fer pensar que podria utilitzar la textura de la sorra com a base sobre la que crear les il·lustracions. Això va anar més enllà quan vaig pensar que podia construir un castell de sorra de veritat i fotografiar-lo. A partir d’aquí tot va anar rodat. Vaig optar per treballar les figures en fang perquè em donava més possibilitats constructives i més estabilitat. Després crear les escenes afegint-hi elements que es poden trobar en una platja, fer les fotos amb l’ajuda del meu germà Carles i dibuixar-hi els personatges al damunt.
No és la primera vegada que utilitzo la fotografia, però les altres vegades va ser per espectacles teatrals o per projectes audiovisuals, mai per un llibre.

-     És una manera de plasmar la doble lectura del text a través de la imatge també?
La veritat és que sí. Des dels primers canvis d’impressions que vam tenir sobre el llibre, ja vam veure clar que la doble lectura que hi apareix havia de veure’s reflectida també gràficament. I n’estic molt orgullós del que hem aconseguit.

Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. 

-     Ha estat fàcil explicar en imatges el text del Joan Portell?
Si ho he de definir amb una paraula jo diria que ha estat intens. Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. Un debat a tres bandes: autor, editor i il·lustrador, cosa que no m’havia passat mai i que he trobat tremendament enriquidora.

-    El resultat és un àlbum il·lustrat preciós en què cada pàgina és una obra d’art. Creus que es valoren prou els àlbums il·lustrats al nostra país?
Evidentment no. Ni que sigui per comparació amb el nostres veïns queda clar que no. Espero que amb aquest llibre posem el nostre granet de sorra (i mai millor dit) per millorar aquesta situació.

-     I la feina dels il·lustradors?
No es pot destriar la valoració que es fa dels àlbums de la dels seus autors. Tot va sota mínims. Per sort pels il·lustradors, avui en dia és bastant senzill i habitual treballar per fora del país.

M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells

-     Què és el que més t’agrada de treballar pels nens i nenes?
M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells. Moltes cops dibuixo amb aquesta foto al cap. Per què, sinó, treballem en això?

-     Què és el més i el que menys t’agrada de la festa de Sant Jordi?
Per mi Sant Jordi és la millor festa de l’any. És la Festa Major dels llibres i ho té tot: llibres, roses, primavera, bon rollo... . El que menys m’agrada és la fugacitat de la passió literària que desferma. Tot i que alguna cosa en queda de les passions viscudes.

-     Com l’acostumes a viure?
Des de fa uns anys, signant llibres a la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Un festival! M’encanta!


Gràcies Sebastià. Fins aviat. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

divendres, 1 d’abril de 2016

Novetat :: Etheria

Etheria 
Coia Valls
Ediciones B
Març de 2016
Novel·la històrica

SINOPSIS: El senat romà està dividit i la permanència de l'estàtua de la Victòria és el símbol de l'enfrontament entre pagans i cristians. En aquest escenari de fi d'una civilització, l'Ethèria, una dona noble de Gal·laècia emparentada amb l'emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lugo, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Girona, Roma i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles. Sovint, però, les coses no són com les havíem previst. L'aparició d'Irene d'Aveleda, una patrícia que sota l'aparença de lluitar per una noble causa cerca venjança, obligaran la pelegrina a prendre decisions insospitades i enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions. Dues dones capgiren els seus destins en aquest calidoscopi d'un temps en crisi. Un cant a la tolerància i l'amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida. Perquè res no està escrit a les estrelles. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dimecres, 30 de març de 2016

Entrevista :: Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi

L'actual drac està entre nosaltres i  Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

No deu ser gens fàcil versionar un cop més una de les llegendes més famoses de Catalunya. Però Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi ha aconseguit donar-li un sentit més a la història del cavaller i el drac i regalar-nos una doble lectura que ens fa pensar un cop més en tots els dracs que habiten actualment la terra. Hem parlat amb ell.


És la primera vegada que versiona la Llegenda de Sant Jordi?
Sí.

-    Què ha estat el més difícil de treballar sobre un text i una tradició tant versionada?
La dificultat més gran va ser intentar donar un tomb més de rosca a una llegenda tan i tan coneguda, tan i tan trillada, de manera que fos una interpretació de la mateixa.

-     D’on surt la idea d’incloure una doble lectura al text amb una temàtica tant d’actualitat i tant dura?
La meva voluntat era la de fer contemporani el missatge de la mateixa llegenda: la lluita contra les injustícies. És per això que ja fa temps, abans que aparegués el cos de l’Aylan, aquell nen de poc més d’un any de Síria que una imatge va immortalitzar, vaig pensar que l’actual drac està entre nosaltres i que Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte.


-     Com ens ajuden els contes a explicar certs temes als més petits?
Sense cap mena de dubte si els contes han passat durant segles de mà en mà, mercès al boca orella, és perquè ajuden al subconscient col·lectiu a comprendre el món que ens envolta i, el més important, a afrontar-lo per fer-nos forts davant de situacions adverses. Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte. Els contes són necessaris per la societat que vivim. A més, recerques recents de la neurociència, han demostrat que la paraula i per extensió el conte ajuda a endreçar el cervell de l’infant, un benefici que perdurarà tota la vida. Un cervell endreçat permet assimilar, entendre i contradir idees totalitàries, i aquest cervell endreçat es nodreix d’una cultura que li és pròpia. La neurociència no ha fet res més que confirmar allò que la saviesa popular ja coneixia.

-    Amb aquesta versió de la llegenda ens n’adonem que la historia és plena de temes universals que no passen de moda.
Algú va dir alguna vegada que després de Shakespeare ja no calia escriure ni una línia més, que l’autor anglès havia tractat amb destresa tots els sentiments i emocions humanes. Alguna cosa hi pot haver del cert en això, però també podríem haver afirmat el mateix d’Homer o d’autors anònims que explicaven històries a la vora del foc. Però el que és del cert és que la gent continua explicant-se històries, a voltes la petita història de la vida de cadascú, a voltes les grans històries, però en totes elles, d’una o altra manera, sempre hi podem trobar el motor de les emocions i els sentiments universals que fa que les històries no passin mai de moda.

-    Com ha estat treballar al costat de Sebastià Serra? És complicat que els il·lustradors encertin l’estil dels autors?
En Sebastià és un il·lustrador amb el que mai havia treballat i he de confessar que ha estat una col·laboració plena. Crec que és el llibre que he escrit en el que la relació amb l’il·lustrador ha estat més propera. I, tot cal dir-ho, part de la “culpa” també la té en Ricard, d’Andana.

-     El treball de sobreposar fotografies i dibuix li dóna un aspecte de collage molt modern i actual.
Quan vaig veure les primeres il·lustracions vaig quedar molt gratament sorprès, però encara més quan he pogut veure el making-of del seu treball: genial, absolutament genial!

-     Què és el que més li agrada i el que menys de Sant Jordi?
Si ens referim a la llegenda, Sant Jordi representa aquell heroi, gairebé anònim, que és capaç de lluitar contra el poder i, a més, vèncer’l. Per mi en Julian Assange, els i les socorristes que estan salvant gent de morir ofegats a les costes de Grècia, els milers de voluntaris que treballen per causes justes..., tots ells són Sant Jordis. Tot i això és una llegenda injusta: Sant Jordi només apareix quan la qui s’ha de salvar és la princesa. I les demés persones, no mereixen ser salvades?

A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com creu que aquesta festa influeix en l’amor dels nens i nenes pels llibres?
És essencial per tots plegats aquesta festa: les escoles organitzen recitats de poemes, concursos literaris,..., però malauradament la lectura i el llibre és només protagonista per un sol dia. A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com valoraria la literatura infantil i juvenil actual que es fa a casa nostra?
Estem en un magnífic moment, sense cap mena de dubte.: autors de gran qualitat, il·lustracions excel·lents, una xarxa de biblioteques envejable, unes universitats que a poc a poc van prenent consciència del gènere...

-     Què hi troba a faltar.
M’agradaria que la nostra literatura es conegués més a fora i que, fins i tot, els autors poguessin viure d’escriure. A voltes crec que els autors en llengua catalana són com petits Sants Jordis. 

Moltes gràcies Joan. Bon Sant Jordi. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

divendres, 25 de març de 2016

Novetat :: Vents més salvatges

Vents més salvatges
Bel Olid
Empúries
Març de 2016
Relats

SINOPSI: L’escriptora Marta Rojals dóna la clau per acostar-se a l’univers de Bel Olid: “La Bel et pot explicarla cosa més terrible de la manera més bella”. Aquest és el tret més signifi catiu de la seva literatura.
Buscar la bellesa sense renunciar a la veritat, o a l’inrevés: buscar la veritat sense renunciar a la bellesa. Elegant i sintètica, la narrativa d’Olid no defuig mai el conflicte, ni personal ni social. Els temes de Vents més salvatges tenen a veure amb la feminitat, amb la parella, amb l’abús de poder, la violència institucionalitzada, la vida als marges de la societat, el dret a la diferència i també amb aquells petits gestos solidaris de persones anònimes que contribueixen a canviar el món, que canvien el món i el fan més habitable.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dimecres, 23 de març de 2016

Novetat :: Perímetre

Perímetre 
Jair Domínguez
Catedral
Març de 2016
Novel·la

SINOPSI: L'enginyer camina pel desert. Té una única determinació: trobar La Toussaint i matar-lo. La Toussaint va matar la seva família. Ha de travessar el desert i superar tot el que s'interposa entre ell i l'assassí: uns bandits que l'ataquen, uns soldats que no saben que la guerra s'ha acabat, la missió de desactivar el Perímetre, una nena que el cuida i vol que es quedi amb ella, uns jugadors d'escacs que no el deixen avançar... L'enginyer porta al damunt els seus records, la Disciplina que li ha ensenyat el Mestre i una pistola amb set bales.
Perímetre és un relat oníric, poètic i inquietant. És la història d'una venjança. I d'una disciplina de vida. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dilluns, 21 de març de 2016

Novetat :: A punt d'estrena

A punt d'estrena
Maria Carme Roca
Columna
Febrer de 2016
Novel·la

De Jorba a Pertegaz. El somni d'una maniquí.

SINOPSI: L'Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant. 
Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n'ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l'Eulàlia s'ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es qudava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s'hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l'elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d'estrena. A punt d'estrena ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la. 

:: Aperitiu del llibre 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dijous, 17 de març de 2016

Entrevista :: Ricard Peris, director Andana editorial

Hem nedat entre taurons molts anys i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i hem aprés a lluitar per poder sobreviure. Ricard Peris. 

En un moment de crisi econòmica i del sector editorial, Ricard Peris, director d'Andana va decidir tirar endavant un projecte que millorés l'entorn cultural del nostre país. D'això ja en fa set anys, i l'editoral infantil i juvenil Andana continua recollint èxits i consolidant-se en el panorama literari actual. El seu últim projecte, Una llegenda de Sant Jordi, ha arribat aquests dies a les llibreries. Hem parlat amb ell d'aquest llibre, de la trajectoria de l'editorial i de la realitat del sector. 

De qui és la proposta d’editar un llibre sobre la llegenda de Sant Jordi
La idea va ser de Joan Portell, em va enviar el seu text, i de seguida em va convèncer. Em va agradar perquè a partir de la base de la tradició ens ofereix la possibilitat de fer diferents lectures. Hi ha moltes capes de lectura, narracions paral·leles i molts detalls que ens conviden a reflexionar. Al mercat actual, els lectors poden trobar moltes altres llegendes de Sant Jordi, però crec que aquesta nova proposta editorial aporta una cosa diferent. Aquest llibre no canvia l'estructura bàsica de la llegenda, ens explica versió tradicional però al mateix temps ens convida a reinterpretar el mite a partir de nous escenaris i noves perspectives. Però, el més important de tot és que és el lector, jove o adult, és qui ha de fer aquest viatge cap a una nova lectura particular i personal de la nostra tradició.  

A Andana tenim clar que la pedra clau sobre la que ha de descansar un llibre és una bona història. Però, això no és suficient. A més, cal tenir un equip de treball excel·lent, perquè sense grans creadors és impossible arribar a fer grans llibres.

Com ha estat l’experiència de treballar amb el Joan Portell i el Sebastià Serra?
A Andana tenim clar que la pedra clau sobre la que ha de descansar un llibre és una bona història. Però, això no és suficient. A més, cal tenir un equip de treball excel·lent, perquè sense grans creadors és impossible arribar a fer grans llibres. En el cas del llibre Una llegenda de Sant Jordi, un dels elements claus ha estat que tots tres, escriptor, il·lustrador i editor, hem compartit la mateixa idea de llibre. Aquesta sintonia ha estat clau per poder fer un bon treball, ja que cadascú des de la seua vessant ha fet la seua aportació. No obstant això, vull recordar que nosaltres som les tres potes de la taula de la creació, ara ens queda la quarta: el lector.

Un moment de crisi és també un moment d'oportunitats, un moment  per saber trobar el teu espai, i nosaltres vam pensar era necessari fer una aposta per oferir llibres de qualitat per als joves lectors.

Com i perquè neix Andana en un moment tan complicat pel sector i sobretot per la literatura infantil i juvenil?
Andana neix el 2 d'abril de 2009, el dia del llibre infantil i juvenil, l'any que comença una de les crisis econòmiques, socials i ètiques més importants del món occidental. Uns fets que marquen la nostra trajectòria i els nostres objectius. Molts poden pensar que era de bojos encetar un projecte per editar  llibres en paper per a nens i nenes en aquell  moment. Però, nosaltres som dels que ens agrada veure el got mig ple. I tenim arguments per pensar que aquell era el millor moment. Un moment de crisi és també un moment d'oportunitats, un moment  per saber trobar el teu espai, i nosaltres vam pensar era necessari fer una aposta per oferir llibres de qualitat per als joves lectors. Llibres que puguen transmetre experiències  i coneixement, llibres en format paper que conviden a gaudir plenament de l'experiència de la lectura.  Nosaltres  preferim ser proactius. No ens aprofita de res queixar-nos de l'entorn, hem de fer alguna cosa per fer-lo millor. I, hi ha alguna cosa millor que invertir en les futures generacions?
A més, també vull destacar, que un element imprescindible per posar en marxa Andana és la nostra passió per fer llibres. L'edició és el nostre "element" i per tant no entenem altra forma de viure que estar fent llibres, i compartir projectes amb escriptors, il·lustradors, correctors, dissenyadors, llibreters, lectors...

Com ha estat l’experiència durant tots  aquests anys? 
L'experiència ha estat molt gratificant, però també amb moments d'incertesa. Una incertesa que hem incorporat a la nostra forma de treballar i que ens ha fet evolucionar i crèixer. Amb la crisi  hem vist com la  compra de llibres ha desaparegut de la "llista de la compra" de les famílies. A més, també s'ha produït una baixada de les compres institucionals i escolars. Per tant, fem un producte de gran prestigi social, però al mateix temps cada cop hi ha menys vendes. Davant aquesta situació tenim dues opcions: Queixar-nos de l'entorn o intentar fer alguna cosa millor. I nosaltres hem optat per la segona. Hem de ser exigents amb nosaltres mateixos per oferir al lector el millor llibre possible. Això és necessari perquè l'oferta d'oci cada cop és més gran, i els llibres han de competir-hi, i per tant ja no ens val qualsevol cosa. A més, aquesta crisi, també ens ha ensenyat als "editors" a reforçar el nostre compromís amb la cultura. Ara a més de la preocupació per les liquidacions, a més també és fonamental tenir cura d'altres aspectes per la qualitat de continguts i formal.... hi ha un cert retorn a aquell treball editorial artesanal i vocacional. Tot això , crec que és necessari que posem sobre la taula la necessitat d'un major impuls del foment de la lectura, hem de seguir fent força per incrementar l'índex lector i per a que el llibre i la lectura siguen un element important en la nostra vida, això és una garantia d'un millor futur.

En el nostre cas tenim com un dels nostres referents la cultura editorial infantil i juvenil anglosaxona. De la seua tradició i tendències hem après molt i hem intentat fer la nostra a partir del mestratge d'aquells que ja tenen més experiència.

Quins han estat els llibres que han tingut més èxit?
De vegades és bonic reflexionar sobre com ha arribat l'èxit d'un llibre. Alguns poden pensar que hi ha sort, però jo crec que a més hi ha treball, vocació i compromís. Andana sempre ha tingut una vocació molt internacional. Per nosaltres és imprescindible descobrir i aprendre d'altres cultures, en el nostre cas, sobretot d'aquelles on la literatura infantil i juvenil té molta més trajectòria que la nostra. En el nostre cas tenim com un dels nostres referents la cultura editorial infantil i juvenil anglosaxona. De la seua tradició i tendències hem après molt i hem intentat fer la nostra a partir del mestratge d'aquells que ja tenen més experiència.  La visita de llibreries angleses, el contacte amb editorials com HarperCollins o Simon and Schuster i la presència a la Fira Internacional de Bolonia,  ens ha permés editar en català, i també en castellà, llibres que han estat fins ara els nostres èxits. Els èxits més grans d'Andana han vingut dels llibres d'Oliver Jeffers, un referent internacional dels àlbums il·lustrats que ha esdevingut un pilar important de l'editorial. A més, també vull destacar dos títols internacionals: Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, de William Joyce, i el Sempre t'estimaré, de Robert Munsch, il·lustrat per Noemi Villamuza. Per una altra banda, també hem fet una aposta per descobrir nous valors com l'aposta de llibres de música de Dani Miquel, o per editar el primer llibre de la il·lustradora Paula Bonet, i d'altres joves il·lustradors o escriptor, com Andreu Galan, que han editat per nosaltres per primer cop i desprès han entrar al mercat editorial. També vull destacar la col·lecció de poesia infantil Vagó de versos, amb llibres de grans autors adaptat per a nens com Marçal o Estellés, i també amb noves creacions com el llibre Qui no sap riure no sap viure, guanyador del premi Atrapallibres. Finalment, vull destacar un gran èxit juvenil, la novel·la El meu nom no és Irina, de Xavier Aliaga, que en el darrers tres anys s'ha consolidat com una lectura referent de molts joves.

Per vosaltres el llibre digital és una avantatge o un inconvenient?
Crec que ni una cosa ni l'altra. El llibre digital ha aparegut per ocupar el seu espai. De la mateixa forma que quan va aparèixer la televisió i ja existia la ràdio, amb el llibre digital i el llibre en paper crec que ens passarà el mateix. Hi ha propostes i gèneres que funcionen molt bé en digital, i altres que gèneres i propostes que necessiten el paper. Ens van voler vendre l'apocalipsi del llibre en paper, però de moment encara no ha arribat i sembla que el model de negoci tampoc acaba de donar amb el punt clau.

El món editorial  (i cultural en general) ha de fomentar un espai únic on allò important siga la qualitat i la difusió per tot  territori. Hi ha molts bon autors en la nostra llengua, i importa ben poc si són catalans, valencians o balears, allò important és que són bons i necessiten mercat.

Quan autors del vostre catàleg són valencians i quan catalans?
Al nostre catàleg no ens agrada diferenciar  si són valencians o catalans, crec que això no és bo per a la nostra cultura. Crec que davant el panorama actual i desprès de tants anys amb ingerències polítiques, el món editorial  (i cultural en general) ha de fomentar un espai únic on allò important siga la qualitat i la difusió per tot  territori. Hi ha molts bon autors en la nostra llengua, i important ben poc si són catalans, valencians o balears, allò important és que són bons i necessiten mercat.  Al nostre catàleg també tenim autors anglesos, americans, francesos, italians, japonesos...

Quina quota de mercat de la vostra editorial és valenciana i quina catalana?
La nostra relació de quota de mercat dels llibres que editem en català entre València i Catalunya es  un 65% a Catalunya i un  35% al País Valencià. Des de fa un any també estem editant en castellà i per tant també estem ampliant la nostra quota de mercat a tot l'estat espanyol.

Hem nedat entre taurons molts anys i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i hem aprés a lluitar per poder sobreviure.

Com està el sector a València?
El sector a Valencià ha patit un silenci antic i molt llarg, i això s'ha notat. El sector del llibre, com molts altres àmbits de la cultura, no estàvem a l'agenda dels "grans esdeviments" i per tant el suport institucional era inexistent. Si a aquest fet, li afegim la crisi dels darrers anys ens trobem davant un panorama molt desolador. Per sort, el canvi de govern ha portat bones intencions que s'hauran de materialitzar els propers anys. Fa unes setmanes es va presentar les directrius per posar en marxa el Pla de Foment de lectura de la Generalitat Valenciana i superar l'índex de lectura més baix en llengua pròpia i la mitjana estatal. (http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-valencia-presenta-un-pla-per-superar-lindex-de-lectura-mes-baix-en-llengua-propia-i-la-mitjana-estatal/). No obstant això, trobe que davant aquesta realitat, el sector editorial valencià ha sabut trobar el seu espai i està donant mostres de recuperació amb l'aparició de nous segells i també d'autors de gran qualitat i projecció. Hem nedat entre taurons molts anys i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i hem aprés a lluitar per poder sobreviure.

Quina és la vostra relació amb la resta d’editorials valencianes? I amb les catalanes?
Excel·lent, crec que és el moment de crear sinèrgies i aprofitar iniciatives i situacions per intentar ampliar el nombre de lectors.

Ens cal una aposta per crear un espai comunicatiu que ens permeta descobrir i conèixer tot allò que s'hi fa a Catalunya, València i les Illes.  Hem d'oferir normalitat en les relacions entre els diferents territoris per poder gaudir de la qualitat dels treballs culturals que es fan a tot arreu.

El trànsit d’autors entre València i Catalunya és equilibrat?
Un dels grans problemes del nostre mercat editorial és que no tenim un bon "trànsit" d'autors, de llibres i de propostes culturals. Són una llengua amb un mercat petit, i a sobre estem molt fragmentats. Com ho podem solucionar? Considere que per una banda ens cal una aposta per crear un espai comunicatiu que ens permeta descobrir i conèixer tot allò que s'hi fa a Catalunya, València i les Illes.  Hem d'oferir normalitat en les relacions entre els diferents territoris per poder gaudir de la qualitat dels treballs culturals que es fan a tot arreu. Un bon punt de partida per aconseguir aquest trànsit editorial és començar per un trànsit creatiu, com hem aconseguit amb el llibre Una llegenda de Sant Jordi. El fet que editem un llibre escrit per un autor de Barcelona, il·lustrat per un autor de Vilanova i editat per una editorial  valenciana no hauria de ser un fet excepcional, i ara per ara encara ho és.

Quines són les principals novetats d’Andana per aquest Sant Jordi 2016 a banda de Una llegenda de Sant Jordi?
Tenim unes quantes novetats que ens agradaria destacar:
-          L'àlbum Una llegenda de Sant Jordi,  de Joan Portell i Sebastià Serra.
-          El dia que les ceres de colors van tornar a casa, d'Oliver Jeffers. La segona part del gran èxit, El dia que les ceres de colors van dir prou.
-          La màquina de les abraçades, de Scott Campbell. http://andana.net/llibre/la-maquina-de-les-abracades/
-          Els calçotets de l'ós blanc, dels japonenos Tupera-Tupera. http://andana.net/llibre/els-calcotets-de-los/
-          Grrrrr! de Rob Biddulph. Un dels autors revelació d'àlbums al mercat anglosaxó guanyador del prestigiós premi Waterstones.
-          El llibre/còmic El misteri de la mansió cremada, de Miguel Ángel Giner i les il·lustradores Núria Tamarit i Xulia Vicente. http://andana.net/llibre/la-mansio-cremada-anna-dedalus-detectiu/
-          El nen gos, de Fina Casadelrey i Francisco Castro http://andana.net/llibre/el-nen-gos/
-          La història autèntica de la mosca de la tele, de Maria Solar, premi Lazarillo.

Quines activitats farà Andana per Sant Jordi? Fareu signatures a Barcelona?
Clar, tindrem als autors dels llibre Una llegenda de Sant Jordi, Joan Portell i Sebastià Serrà, i també farà signatures l'Andreu Galan, autor del llibre El fantasma Pixallits, i del poemari infantil Qui no sap riure no sap viure, guanyador del Premi Atrapallibres.

Ricard, moltes gràcies. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: L'aniversari

L'aniversari 
Imma Monsó
Columna
Març de 2016
Novel·la 

Una parella en crisi. Un bosc inquietant. I dues criatures que entren en escena...

SINOPSI: Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el "regal" sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada.
Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?
"Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d'una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar."
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dijous, 10 de març de 2016

Novetat :: Una llegenda de Sant Jordi

Una llegenda de Sant Jordi 
Joan Portell / Sebastià Serra
Andana Editorial 
Març de 2016
Novetat infantil i juvenil 

SINOPSI: A la vora del mar, una nena convida a un nen a jugar. Ell, que espera trist en racó d'aquella platja, accepta la invitació. Aleshores, comencen a jugar com ho farien qualsevol infant en qualsevol platja del món. La fantasia dels nens no sap de fronteres. Amb les seves mans contruiran un castell de sorra enorme i allà dins hi posaran un rei... i així comença la llegenda:

Vet aqui que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca...

El joc dels nens esdevé el fil conductor que ens anirà explicant la llegenda clàssica de Sant Jordi. Les il·lustracions i el text ens ofereixen una versió singular d'aquest relat on el patiment d'un poble oprimit, la mala sort d'una princesa i la lluita d'un valent cavaller. Però, quan acaba el joc, és el torn de la realitat. I aleshores descobrirem que la ficció i la realitat estan més aprop del que sembla. 




. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Related Posts with Thumbnails