La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 22 de setembre de 2016

Novetat :: Recorda que moriràs

Recorda que moriràs
Ferran Garcia
Males Herbes
Tardor 2016

Un dels debuts amb més alt voltatge dels últims anys, una obra dura, crua i imponent, que estomaca la consciència moral del lector, l'obre en canal i se'n beu la sang encara calenta. Un camí cap a la llum a través de la foscor.

SINOPSI: En Mosca vol trobar allò que el seu pare ja sap i mai li ha explicat, vol saber per què la seva mare els va abandonar quan ell encara era un nadó. Obsessionat per aquesta idea, emprèn un camí de no retorn cap els paratges més foscos de la ment humana, amb la bogeria i la mort com a companys de viatge, i un enigma que es mantindrà velat fins a l'última pàgina. Recorda que moriràs és una fugida i alhora una recerca, un trajecte poètic i vital que deixa marca en el lector. En aquesta novel·la de lectura roent, Ferran Garcia es mostra com un franctirador furiós, oferint-nos una proposta literària profundament radical. 

Aquesta primera edició de Recorda que moriràs conté un pròleg de Jaume C. Pons Alorda. Els versos d'Andreu Vidal vehiculen bona part dels pensaments del protagonista de la novel·la. La contundència i alhora la solvència narrativa que mostra Ferran Garcia en el seu debut no tenen precedents en la narrativa catalana recent. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dimarts, 20 de setembre de 2016

Novetat :: California

California 
Jordi Coca
Galàxia Gutenberg
Tardor 2016

Un professor recorda com va arribar als Estats Units a principis de l'estiu de 1992, just després del seu divorci, amb la intenció de viatjar en cotxe fins a la Universitat de Berkeley, on donarà classes y escriurà un llibre sobre els grans pintors paisatgistes nortamericans del segle XIX. No obstant, tot comença a enrarir-se amb l'aparició del misteriós i erràtic poeta Tom Dunkel, que se sumarà al viatge. Situacions i paisatges imprevistos, dubtes fonamentals, por... En un poble sense vida de Nevada el professor coneixerà l'antic activista en la lluita pels drets civils Gary Atwood, la seva interessant esposa Jill, i a Amy, una agent inmobiliària que no vol parlar del seu passat. La calor del desert, el desig i la malaltia inciten al professor a replantejar-se la seva vida, la seva feina, el seu fracàs matrimonial, el fons romàntic de la pintura sobre la que vol escriure, el valor suposat de la literatura beat que retrata les mateixes carreteres per les que ell s'ha perdut...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dilluns, 19 de setembre de 2016

Novetat :: Anatomia de les distàncies curtes

Anatomia de les distàncies curtes
Marta Orriols
Edicions del Periscopi
Setembre 2016
Novel·la

SINOPSI: A través de personatges fugaços i d'imatges sencilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l'amor. L'estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s'enfronten de manera quasi imperceptible amb l'exterior mentre proven d'oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se. 
Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d'alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim. 

"Marta Orriols ha sabut com explicar la vida quotidiana amb una gran qualitat literària: els lectors encara no l'han descobert, però ho faran i en voldran més". Jenn Díaz. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

divendres, 16 de setembre de 2016

Notícies :: Joan Carles Girbés, nou director editorial d'Ara Llibres i Amsterdam

Joan Carles Girbés serà el nou director editorial d'Ara Llibres i Amsterdam. L'editor s'incorporarà al novembre, uns mesos després que Izaskun Arretxe hagi estat nomenada directora de l'àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramón Llull. 

Amb l'entrada de Joan Carles Girbés a la direcció editorial d'Ara Llibres, la cooperativa aposta d'una manera decidida per consolidar la feina feta durant els últims anys, enfortir el seu projecte cultural i impulsar noves iniciatives en l'àmbit editorial amb una incidència clara en tot el domini lingüístic en llengua catalana. 
Actualment la cooperativa editorial publica una seixantena de títols a l'any sota els segells Amsterdam (ficció), Ara Llibres (no ficció), Now Books (llengua castellana) i Ara Mini (butxaca) i treballa noves línies de consolidació per al futur. Des de la seva creació l'any 2002 ha editat un fons de prop de 800 títols de ficció i no ficció que inclou èxits de vendes com ara els llibres de Kilian Jornet, Ramon Gener, Sebastià Serrano o Marie Kondo; autors de renom internacional com ara Toni Morrison, Colm Tolbin, Fred Vargas, Camilla Läckberg o Khaled Hossein; i un bon planter d'escriptors en català, entre els que destaquen Marc Pastor, Lolita Bosch, Josep M. Fonalleras, Carme Martí o Jenn Díaz, entre molts d'altres. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Les darreres paraules

Les darreres paraules
Carme Riera
Edicions 62
Setembre de 2016
Novel·la
Premi BBVA Sant Joan 2016 de literatura catalana

Carme Riera novel·la la vida d'un personatge lliure, apassionant i aventurer: l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg. 


SINOPSI: En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d'Habsburg Lorena (Florència, 1847 - Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren els mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo. Cosí de l'emperador Francesc Josep i l'emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l'abast evitar el desencadenament de la Primer Guerra. 
Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l'arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l'illa hi bastí el seu petit regne paradisíac, 
Les darreres paraules desvela en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d'una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d'Europa, visqué allunyat dels convencionalismes. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetats :: La tardor literaria en català

Arriba la tardor i amb ella un cabàs de novetats literàries en català per a tots el gustos. Des de 80grams us en fem una petita selecció que al llarg dels propers mesos anirem aprofundint. Anima't a conèixer-les. 

:: Les darreres paraules. Carme Riera. Edicions 62.
:: Anatomia de les distancies curtes. Marta Orriols. Edicions del Periscopi.
:: California. Jordi Coca. Galaxia Gutenberg.
:: Un oceà de memòria. Sebastià Bennassar. El gall editor.
:: Li deien Lola. Pilar Romera. Columna.
:: Allò que va passar a Cardós. Ramon Solsona. Proa.
:: Argelagues. Gemma Ruiz. Proa.
:: La veu del Cyrano. Gemma Sardà. Proa.
:: El navegant. Joan Lluís Lluís. Proa
:: Els ossos soterrats. Silvestre Vilaplana. Crims.cat.
:: Jo mateix, suposo. Marta Carrero. Rata.
:: El dia que va morir David Bowie. Sebastià Portell. La Breu.
:: L'home de lava. Anna Molina. Saldonar.
:: L'amor del Capità Gavina. Pau Faner. Meteora.
:: Eren ells. Carles Rabassa. Angle Editorial.
:: Història de la Vanguardia. Gaziel. L'Altra editorial.
:: El tall de les tisores. Víctor Gayà. El Gall.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

divendres, 22 d’abril de 2016

Entrevista :: Boira Bosch

"Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho." Boira Bosch

L'illa del talp és la primera novel·la de Boira Bosch, una escriptora mallorquina que arran de la decepció que va experiementar després de la seva entrada al món laboral, decideix plasmar-ho en una novel·la que parla de la rebel·lió i la llibertat per ser i fer allò que ens defineix com a individus i com a societat. El resultat és un llibre de gran qualitat literària que recrea un món amb una història, cultura i llenguatge propi que t'atraparà i que no et deixarà marxar de l'illa. Hem parlat amb la Boira de tot plegat.

Qui hi viu a L'illa del Talp?
Els talpians, cadascun d'ells amb un grau diferent de bogeria per culpa del vent que bufa a l'illa. Inconformistes tots, decidiren fa anys rompre amb les normes del que s'anomenava societat i viure d'una manera que trobaren més apropiada.

"A la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien."

Està basada en alguna o algunes illes reals?
Sóc de Mallorca així que està clar que moltes coses de la meva illa es deixen entreveure també a L'illa del Talp. Però també hi han influit molts altres llocs de ficció que no necessàriament transcorrien en una illa, com per exemple Twin Peaks, Dr. Slump o Els Barrufets. Ah, i perquè no penseu que és quelcom infantil, a la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien.

Com marca el caràcter el fet de néixer i viure en una illa?
Doncs hi ha coses pròpies de l'illa que només comparteixes amb altres illencs, que la resta del món no acaba d'entendre bé. Això, per una banda ens fa estimar molt la nostra terra i la nostra comunitat, però, per altra banda, som molt tancats a l'hora de relacionar-nos amb forasters. A l'Illa del Talp són totalment intolerants amb els estrangers.

Com són els seus habitants?
A part del que he dit abans, els talpians tenen coses bones i coses dolentes. Com per tot, suposo. Per exemple, no els importa el que pensin els altres d'ells. Això pot parèixer quelcom bo però també significa que a ningú l'importen massa les conseqüències dels seus actes.

Què els fa tan especials?
La seva recerca de la llibertat, d'entendre el què. I el primer pas, el de la llibertat personal, el tenen superat perquè allí cadascú fa el que vol. Si a algú li fa ganes anar despullat a la revetlla, hi va.

 El llibre és un cant a la llibertat i a la rebel·lió personal i social dels pobles per aconseguir-la. És el que pretenies?
Sí. Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho.

"Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent."

Quin és l’origen del llibre?
La idea principal se'm va ocórrer déu fer ara cinc o sis anys. Llavors treballava moltes hores en una feina que no m'agradava, que m'avorria. Era aquella la primera feina seriosa que tenia i, clar, pensava jo ara m'hauré de passar tota la vida fent això i és una merda. A més, n'estava segura que no només jo em sentia decebuda (i molesta i oiada) de com ens havíem muntat els humans això del que en diem vida, sinó que la majoria de la gent pensava com jo. Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent.

Té trets autobiogràfics?
Crec que no. De fet, la majoria dels meus personatges viuen d'una manera que jo mai m'atreviria a fer. Simplement no em surt això de no acabar-me conformant, de no preocupar-me pel que diran els altres de mi.

Quins referents literaris tens Boira?
Si cerques a la meva estanteria hi pots trobar de tot. Tant m'agraden els clàssics com els best-sellers. Si hagués de destacar algun autor, et diria que el Gabriel Janer Manila. Perquè és mallorquí i perquè fou el primer que em va fer veure que era la bona literatura.

"Crec que fou (l'admiració per alguns autors) una barrera perquè jo gosés a començar a escriure." 

Has creat un món propi i un llenguatge únic, que no té res a envejar alguns dels autors més reconeguts de la literatura catalana.
Gràcies ;-) Així i tot, quan començo algun llibre del Jaume Cabré, per exemple, no puc evitar morir-me d'enveja (i d'admiració, eh?) pensant però que bé que escriu aquest punyetero! Això mateix em passa amb molts altres llibres. Crec que fou una barrera perquè jo gosés a començar a escriure.


 Com ha influit en el llibre el teu pas per una escola d’escriptura?
Quan em vaig apuntar a l'escola d'escriptura ja tenia la meva novel·la començada. A partir del que vaig aprendre a l'escola la vaig anar revisant (infinites vegades) i vaig intentar corregir els errors d'escriptora novell que estava cometent. Espero haver-me'n sortit!

Per què et decideixes a autopublicar? Quina és la teva experiencia?
Dues raons principals em feien pensar que les editorials no es llegirien mai la meva novel·la: a mi no em coneixia ningú i, a part, L'Illa del Talp és una novel·la rara. L'Illa del Talp no parla ni de guerres civils, ni dels carrers de Barcelona, ni de tot això que pareix que és l'únic que es ven. Parla de gent que necessita cridar al vent perquè no entén res de res.

Aquest será el teu primer Sant Jordi com a autora. Com vius la Diada?
No massa diferent als d'anys passats. Faig comptes passar-lo com a lectora, no com a autora. Cercaré alguns llibres per les paradetes que muntaran per Palma i li recordaré al meu xicot que m'ha de regalar una rosa.

Gràcies Boira i bon Sant Jordi. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dilluns, 4 d’abril de 2016

Entrevista :: Sebastià Serra


Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt. 
Sebastià Serra ha il·lustrat més d'una seixantena de llibres de les editorials més importants del nostre país i de l'estranger. Ara s'ha enfrontat al repte d'il·lustrar la llegenda de Sant Jordi amb la tècnica del collage i la fotografia. Hem parlat amb ell de l'experiència. 


-       Després d’il·lustrar més d’una seixantena de llibres, com ha estat il·lustrar la llegenda de Sant Jordi? Ha estat complicat fer-la diferent després que se n’hagin fet tants llibres?
Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt.
És una història que se’n poden fer mil lectures i versions, tant en la narració com gràficament. És inesgotable. Jo l’he treballada en diverses ocasions i cada vegada és diferent i apassionant.

-     D’on surt la idea de barrejar fotografia i dibuix? Acostumes a barrejar tècniques?
Va ser una idea que va anar creixent de mica en mica. El fet que l’acció es desenvolupi en una platja on dos nens comencen a jugar tot fent un castell de sorra em va fer pensar que podria utilitzar la textura de la sorra com a base sobre la que crear les il·lustracions. Això va anar més enllà quan vaig pensar que podia construir un castell de sorra de veritat i fotografiar-lo. A partir d’aquí tot va anar rodat. Vaig optar per treballar les figures en fang perquè em donava més possibilitats constructives i més estabilitat. Després crear les escenes afegint-hi elements que es poden trobar en una platja, fer les fotos amb l’ajuda del meu germà Carles i dibuixar-hi els personatges al damunt.
No és la primera vegada que utilitzo la fotografia, però les altres vegades va ser per espectacles teatrals o per projectes audiovisuals, mai per un llibre.

-     És una manera de plasmar la doble lectura del text a través de la imatge també?
La veritat és que sí. Des dels primers canvis d’impressions que vam tenir sobre el llibre, ja vam veure clar que la doble lectura que hi apareix havia de veure’s reflectida també gràficament. I n’estic molt orgullós del que hem aconseguit.

Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. 

-     Ha estat fàcil explicar en imatges el text del Joan Portell?
Si ho he de definir amb una paraula jo diria que ha estat intens. Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. Un debat a tres bandes: autor, editor i il·lustrador, cosa que no m’havia passat mai i que he trobat tremendament enriquidora.

-    El resultat és un àlbum il·lustrat preciós en què cada pàgina és una obra d’art. Creus que es valoren prou els àlbums il·lustrats al nostra país?
Evidentment no. Ni que sigui per comparació amb el nostres veïns queda clar que no. Espero que amb aquest llibre posem el nostre granet de sorra (i mai millor dit) per millorar aquesta situació.

-     I la feina dels il·lustradors?
No es pot destriar la valoració que es fa dels àlbums de la dels seus autors. Tot va sota mínims. Per sort pels il·lustradors, avui en dia és bastant senzill i habitual treballar per fora del país.

M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells

-     Què és el que més t’agrada de treballar pels nens i nenes?
M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells. Moltes cops dibuixo amb aquesta foto al cap. Per què, sinó, treballem en això?

-     Què és el més i el que menys t’agrada de la festa de Sant Jordi?
Per mi Sant Jordi és la millor festa de l’any. És la Festa Major dels llibres i ho té tot: llibres, roses, primavera, bon rollo... . El que menys m’agrada és la fugacitat de la passió literària que desferma. Tot i que alguna cosa en queda de les passions viscudes.

-     Com l’acostumes a viure?
Des de fa uns anys, signant llibres a la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Un festival! M’encanta!


Gràcies Sebastià. Fins aviat. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

divendres, 1 d’abril de 2016

Novetat :: Etheria

Etheria 
Coia Valls
Ediciones B
Març de 2016
Novel·la històrica

SINOPSIS: El senat romà està dividit i la permanència de l'estàtua de la Victòria és el símbol de l'enfrontament entre pagans i cristians. En aquest escenari de fi d'una civilització, l'Ethèria, una dona noble de Gal·laècia emparentada amb l'emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lugo, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Girona, Roma i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles. Sovint, però, les coses no són com les havíem previst. L'aparició d'Irene d'Aveleda, una patrícia que sota l'aparença de lluitar per una noble causa cerca venjança, obligaran la pelegrina a prendre decisions insospitades i enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions. Dues dones capgiren els seus destins en aquest calidoscopi d'un temps en crisi. Un cant a la tolerància i l'amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida. Perquè res no està escrit a les estrelles. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

dimecres, 30 de març de 2016

Entrevista :: Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi

L'actual drac està entre nosaltres i  Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

No deu ser gens fàcil versionar un cop més una de les llegendes més famoses de Catalunya. Però Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi ha aconseguit donar-li un sentit més a la història del cavaller i el drac i regalar-nos una doble lectura que ens fa pensar un cop més en tots els dracs que habiten actualment la terra. Hem parlat amb ell.


És la primera vegada que versiona la Llegenda de Sant Jordi?
Sí.

-    Què ha estat el més difícil de treballar sobre un text i una tradició tant versionada?
La dificultat més gran va ser intentar donar un tomb més de rosca a una llegenda tan i tan coneguda, tan i tan trillada, de manera que fos una interpretació de la mateixa.

-     D’on surt la idea d’incloure una doble lectura al text amb una temàtica tant d’actualitat i tant dura?
La meva voluntat era la de fer contemporani el missatge de la mateixa llegenda: la lluita contra les injustícies. És per això que ja fa temps, abans que aparegués el cos de l’Aylan, aquell nen de poc més d’un any de Síria que una imatge va immortalitzar, vaig pensar que l’actual drac està entre nosaltres i que Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte.


-     Com ens ajuden els contes a explicar certs temes als més petits?
Sense cap mena de dubte si els contes han passat durant segles de mà en mà, mercès al boca orella, és perquè ajuden al subconscient col·lectiu a comprendre el món que ens envolta i, el més important, a afrontar-lo per fer-nos forts davant de situacions adverses. Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte. Els contes són necessaris per la societat que vivim. A més, recerques recents de la neurociència, han demostrat que la paraula i per extensió el conte ajuda a endreçar el cervell de l’infant, un benefici que perdurarà tota la vida. Un cervell endreçat permet assimilar, entendre i contradir idees totalitàries, i aquest cervell endreçat es nodreix d’una cultura que li és pròpia. La neurociència no ha fet res més que confirmar allò que la saviesa popular ja coneixia.

-    Amb aquesta versió de la llegenda ens n’adonem que la historia és plena de temes universals que no passen de moda.
Algú va dir alguna vegada que després de Shakespeare ja no calia escriure ni una línia més, que l’autor anglès havia tractat amb destresa tots els sentiments i emocions humanes. Alguna cosa hi pot haver del cert en això, però també podríem haver afirmat el mateix d’Homer o d’autors anònims que explicaven històries a la vora del foc. Però el que és del cert és que la gent continua explicant-se històries, a voltes la petita història de la vida de cadascú, a voltes les grans històries, però en totes elles, d’una o altra manera, sempre hi podem trobar el motor de les emocions i els sentiments universals que fa que les històries no passin mai de moda.

-    Com ha estat treballar al costat de Sebastià Serra? És complicat que els il·lustradors encertin l’estil dels autors?
En Sebastià és un il·lustrador amb el que mai havia treballat i he de confessar que ha estat una col·laboració plena. Crec que és el llibre que he escrit en el que la relació amb l’il·lustrador ha estat més propera. I, tot cal dir-ho, part de la “culpa” també la té en Ricard, d’Andana.

-     El treball de sobreposar fotografies i dibuix li dóna un aspecte de collage molt modern i actual.
Quan vaig veure les primeres il·lustracions vaig quedar molt gratament sorprès, però encara més quan he pogut veure el making-of del seu treball: genial, absolutament genial!

-     Què és el que més li agrada i el que menys de Sant Jordi?
Si ens referim a la llegenda, Sant Jordi representa aquell heroi, gairebé anònim, que és capaç de lluitar contra el poder i, a més, vèncer’l. Per mi en Julian Assange, els i les socorristes que estan salvant gent de morir ofegats a les costes de Grècia, els milers de voluntaris que treballen per causes justes..., tots ells són Sant Jordis. Tot i això és una llegenda injusta: Sant Jordi només apareix quan la qui s’ha de salvar és la princesa. I les demés persones, no mereixen ser salvades?

A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com creu que aquesta festa influeix en l’amor dels nens i nenes pels llibres?
És essencial per tots plegats aquesta festa: les escoles organitzen recitats de poemes, concursos literaris,..., però malauradament la lectura i el llibre és només protagonista per un sol dia. A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com valoraria la literatura infantil i juvenil actual que es fa a casa nostra?
Estem en un magnífic moment, sense cap mena de dubte.: autors de gran qualitat, il·lustracions excel·lents, una xarxa de biblioteques envejable, unes universitats que a poc a poc van prenent consciència del gènere...

-     Què hi troba a faltar.
M’agradaria que la nostra literatura es conegués més a fora i que, fins i tot, els autors poguessin viure d’escriure. A voltes crec que els autors en llengua catalana són com petits Sants Jordis. 

Moltes gràcies Joan. Bon Sant Jordi. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Related Posts with Thumbnails